 |
 |
|
|
En la reproducció assistida, el fracàs de la implantació desprès de la transferència del embrió és un fet freqüent
i desmoralitzador.
La major causa de fracàs poden ser alteracions en la receptivitat de la matriu. En aquest sentit, hem desenvolupat un mètode clínic per avaluar la receptivitat de l'endometri de la manera següent:
Les pacients fan un cicle de prova on se'ls hi recull dos mostres de la matriu en el dia vint i vint-i-dos del cicle.
Les mostres són examinades al microscopi d'escanejat d'electrons per la detecció dels pinopods, que són els marcadors característics de la receptivitat uterina. |
| |
Si els pinopods hi són presents, anotem el dia del cicle en el que apareixen.
Aleshores, en el proper cicle, la transferència dels embrions (criopreservats o vinguts d'una donadora d'òvuls) s'ajusta per la sincronització amb la matriu.
Un blastocist de sis dies/Un blastocist del dia sis ha de correspondre's amb un endometri que contingui pinopods totalment desenvolupats.
Si els pinopods són detectats en la primera biòpsia, aconsellem la transferència de l’embrió abans del cicle. Si són detectats en la segona, aconsellem fer-la avançat el cicle. |
|
|
 |
| |
 |
|
|
En molts casos, pocs o cap pinopod és detectat, i l'endometri desenvolupa una varietat d'anomalies que s'han de tractar amb cura.
Una anomalia que passa amb freqüència és la hiperplàsia de l’endometri. En casos més suaus, aconsellem la modificació en l’administració d'hormones, mentre que, en alguns casos més severs, es pot necessitar un raspat.
Altres casos poden mostrar signes d'atròfia o metaplàsia escatosa que poden ser tractats amb hormones.
Aquest mètode d'avaluar l'endometri ha ajudat a moltes pacients, que havien tingut repetits fracassos d'implantació, a aconseguir l'embaràs.
[publicació 5, 7-10, 12-15, 17-26, 28, 30-33 i 36] |
